APRENDRE D'ÉSSER EN TOT...

Ésser en la matèria

i aprendre d' ésser

en tot: Ser Home,

ser Arbre, ser Muntanya,

ser Camp, ser Terra,

ser Aigua, ser Aire transparent

i Llum Solar diàfana

o esmorteïda Lluna,

ser Nit i Estel,

i ser Ocell volant,

però també, l'Esperit

que sóc jo en mi

i sense cap pensament

de present, passat o futur,

simplement: ser i saber-me

en l'Inefable Constructor

i Suprem Organitzador,

ser un dels seus corrents

més pròxims i lliscar

per entre la Llum

i ser-ne, per entre les Llums

de la Gran Llum...

És l'anhel que em circumda

i amb el que voldria

circumdar tothom..!

El nostre Món Terra,

i tot el que en ell habita,

tota espurna d'odi

es faria fonedissa,

això que en diem

egoisme,

transmutaria

en una sola idea-còsmica,

d'AMOR i PROGRÉS,

en Comunió Permanent

amb tot l'Univers,

sense que això

fos cap mena de somni,

sinó una profunda

rescabalada realitat..!

Manuel Luis Tatjé