EL SENSE NOM

DIU EL RIG VEDA:

"No existia quelcom, ni existia res;
El cel resplendent no existia;
Ni la volta celeste immensa s'estenia a dalt;
Què ho cobria tot ? Què ho aixoplugava ?
Què ho amagava ?
Era l'abisme insondable de les aigües ?
No existia la mort; però no hi havia res
immortal,
No existien límits entre el dia i la nit,
Tant sols l'Ú respirava inanimat i per Sí,
Doncs cap altre que no Ell no hi ha hagut mai.
Regnaven les tenebres, i tot el principi estava velat
En obscuritat profunda; un oceà sense llum;
El germen fins aleshores ocult en l'embolcall
Fa brollar una naturalesa de calor bullint".

Es tot el que vibra
en l'Univers sense temps
i el Cosmos que uneix
totes les Galàxies
en l'immensitat incommensurable
de l'Espai sense fi...
És el Motiu i la Causa Primera
de totes les causes existents:
cap fill pot arribar a entendre al Pare
sinó acostar-s'hi i submergir-se
en Ell, l'Esser Sense Nom,
pel que tot viu i es transforma
i te un moviment constant
que res ni ningú no pot aturar.
És una Inactivitat Activa
i una Activitat Inactiva
per arribar a la Llum.
Si el món És, i la volta estrellada,
i tot el que batega: Es Per Ell...
Fa l'enteniment de tots,
per entendre fins on hom pugui entendre
cada criatura sorgida del seu Si.
Encara que només sigui parcialment
i molt pobrement definible
per la limitada i enterbolida
ment humana..!
Es tot Progrés i Evolució,
encara que també és en el Cor
dels que ploren dins la nit,
febles, porucs i covards,
d'aquells a qui el temps devora
i ho veuen tot com una
al·lucinant i lluent
desfilada multicolor,
a part dels que lluiten i s'angoixen,
es transformen i fins quinta essencien
per retornar a Ell Integres
i Realitzats...
És la Llum
de la qual estem constituïts
i és també la Força
que ens assisteix
en tots els actes i empreses.
És la Veu inconfusible
al fons de tot Cor,
que ressona inexhaurible
i dona ajuts i consells,
dignes del Pare i de la Mare
més amorosos i amatents...
L'incognoscible Altíssim
és tot el Micro Univers
que els meus pobres sentits
limiten com mur infranquejable,
i és el Macro Univers
TOT el que hi ha a l'Altra Costat,
Allà a on vaig en somnis,
molts d'ells inconscients,
i on aniré:
-tingue-ho present-,
quan ja no m'hagi de despertar
en la matèria física,
Paradís i Gran Ruta
que apropa a Ell
des d'estats subtils
de la matèria,
que en aquest món físic
tant i tant densa és,
que resta empresonada
de l'il·lusió subconscient...
Sovint,
pretendre d'imaginar-lo
i n t e g r a m e n t,
des de la humana ment,
és com si a una formiga
la voléssim ensenyar de llegir...
Però malgrat tot, fer-ho
apropa a la FONT,
insaciable Doll
d'on Tot surt
en un estat Caòtic
suscebtible
de ser Organitzat...

I SEGUEIX DIENT EL RIG VEDA:

"Qui coneix el secret ? Qui l'ha revelat ?
D'on, d'on ha sorgit aquesta multiforme creació ?
Els Déus mateixos vingueren més tard a l'existència.
Quí sap d'on ha vingut aquesta gran creació ?
Allò d'on tota aquesta creació immensa ha procedit,
Bé que llur voluntat hagi creat, bé que fos muda,
el més Elevat Vident, en el cel més alt,
El coneix, o potser tampoc, ni encara Ell ho sàpiga."

D'altra banda però,
quin fill no voldria
descriure al seu Pare
tal i com el sent i el veu
en l'edat i el moment precís ?
Això, òbviament,
no seria pas cap burla, oi ?
L'originalitat, l'espontaneïtat,
en base a l'Amor,
què més bell i especial ?
El Pare
acceptaria sempre amorós,
el què un fill
digués d'Ell mateix...
El que no hi cabria
seria cloure'l (a Ell)
dins els limitats paràmetres
de la naturalesa humana...
Per bé que tampoc
és qüestió de raonaments
gaire intel·lectuals :
hi val molt més sentir
i escoltar el propi Interior ...
Això que tu i jo,
ja sabem prou bé
que mai no s'equivoca,
i fa adonar sempre
d'aquell pas en fals,
aquella acció indigne:
és la VEU,
-la mateixa que he esmentat abans-,
que més sovint del que sembla,
fa memòria a cada un:
Qui i Què ES L'ESSER SENSE NOM...
Que sona misteriós
perquè en el fer,
a tot posem etiqueta i nom
i per tant,
ELL n'ha de tenir també...
I com a Pare que és
m'agrada sentir-me "fill seu"...
No va ser només Jesús El Crist,
l'anomenat Fill de Déu,
tot i que Crist ingressà
dins seu com segurament,
no ha ingressat dins
cap més home del nostre món,
amb la forma, circumstàncies
i Missió, amb que ho feu amb Ell,
això li va donar l'elevadíssim rang
de Primogènit Solar,
perquè va ser a través d'Ell
que l'Altíssima Divinitat Solar
es va voler acostar físicament als homes
d'aquesta trista Terra nostra...
Cap altra Iniciat de tots els temps
ha tingut la categoria
de Jehosua Ben Pandira,
més conegut com Jesús de Natzareth...
L'Estel nu que més ha brillat al firmament...
Més, "fills de Déu" sembrats
a l'Univers, n'hi ha molts més,
la nostra perduda Humanitat,
també ho som, i segurament,
els més necessitats de la Compassió
i l'Alè del Més Alt...

I SEGUEIX DIENT EL RIG VEDA:

"Contemplant l'eternitat...
Abans que fossin posats els fonaments de la Terra,
Tu eres. I quan la flama subterrània
Trenqui la seva presó i devori la forma,
Encara seràs Tu, com eres abans,
Sense patir cap canvi quan el temps no existeixi.
Oh, ment infinita, divina Eternitat."

I aquest anhel persisteix
perquè d'Ell i d'aquest
immens Univers hem vingut,
sorgits d'un caos
del que no se'n dona
un record puntual,
sinó quan cada un,
i per mèrits propis,
sàpiga arribar
al ple Coneixement
d'aquest ORIGEN prodigiós.
I la tasca la tenim al damunt per fer-la,
per més que sovint,
no sabem el "com" ni el "perquè",
ni a "on" ens conduirà,
o bé "on em" portarà
la meva pròpia,
particular, humana "missió"...
Però El SENSE NOM,
ha posat una marca indeleble
al Cor de l'home
on hi ha la CLAU de tot...
Tasca de cada un és arribar-hi,
entendre-ho, comprendre-ho,
actuar en conseqüència...
El laberint
de l'existència humana,
te la "solució"
dins l'embrió d' "Home Veritable"
que tot humà porta dins seu...
Res no hi ha a fora:
TOT ES A DINS...
Així la Humanitat te un Tresor
que ignora, tant i tant proper,
que anant amb compte hom podria
sentir la Vibració que fa...

Manuel Luis Tatjé


Manueluistatje@hotmail.com