Tuesday, September 02, 2008

DE LA FOSCA, ELS SOMNIS I LA CONSCIÈNCIA
La fosca és un vuit immens
on pots perdre la Consciència,
surant en espais sense límits,
on sembla que ningú et sent,
i a ningú li importa per res
la teva caiguda lliure i sense fi...

La fosca, clos el llum i el cap al coixí,
t'obre els seus braços terribles,
i desitges caure, potser, en una son
inconscient i sense angoixes,
que fongui aquesta sensació
d'indefensió que l'ego encomana...

I és en la son i el somni quan s'obren
tantes i tantes portes misterioses,
quant al punt de caure en aquest estat
que t'allunya del món material quotidià,
pots penetrar en els universos onírics,
on t'hi podràs -potser- despertar i viure,

o passejar-t'hi com sunàmbul inconscient,
condemnat a no recordar absolutament res
d'allò que vegis, sentis, toquis, aprenguis
o t'atregui, quan despertaràs -si despertes-,
al pla físic de la batalla diària, de la contesa
permanent, del fragor, dels dubtes i enveges...

I és que és premissa d'allò subconscient
que s'instal·la en la pròpia psique influent,
que hom no es deixi confiat plenament,
a la Consciència, que sempre ho mesura tot,
que sempre avisa a temps, averteix i atura,
fins i tot quan l'error ha estat ja consumat...

La Consciència, per ser Nord i Brúixola,
et fa pensar que et pren la llibertat,
com un rígid tutor bo i governant-te la Vida,
però ben mirat, només et recorda i t'alerta,
la resta la faràs tu, i només tu, i tu decidiràs
amb responsabilitat o sense, allò que et pertoca...

I és humà caure, malgrat tot, persistir
en l'error, i viure en el dolor i l'angoixa
permanents, -de vegades-, tot i sabent
què és la Consciència i el seu paper clau...
I, és clar, de vegades, també ignorant-ho,
volent-ho ignorar, i persistint en aquesta actitud...

De vegades, l'esvoranc de la fosca
és tant gran, malgrat tots els coneixements,
que vol xuclar-te igualment... Perquè la por
és tant enorme dins el Cor humà,
i li costa tant poc jugar amb el dubte i el temor,
que si no s'apel·la a la LLUM, et pots enfonsar...

Manuel Luis Tatjé

0 Comments:

Post a Comment

<< Home