TOT ESTÀ COMPENETRAT...

Tot està compentrat:

energia és, trèmula de vibració,

el dens només és una il·lusió,

espais i universos per tot existeixen,

l'únic limit el propi coneixement

o la ignorància de la ment,

el principal camí,

i alhora refugi: la Consciència,

si des del desert de la Vida,

accedeixo a distingir

entre el miratge i la realitat.

I si tot això

és un somni dins un somni,

qui sóc jo

i qui és Ell ?

Si em desperto,

seguiré dins el seu somni,

aleshores...

I si es "desperta" Ell,

què serà de mi,

ego subjectiu i inútil,

l'únic que pot tenir por ? I

Tot està compenetrat

i no hi ha res que no afecti a res,

si res canvia per bé o per mal...

Si tot comunica amb tot,

perquè tota matèria és així,

tot pensament arriba i afecta

en qualsevol infinitud del cosmos,

tota actitud, tota alegria,

tota pena, tot dolor, tot crim,

tota guerra, repercut en altres móns,

que saben de mi, com jo puc saber d'ells...

I si tot això és així,

tanmateix dins el somni,

no estic sol

perquè algú em sent,

m'escolten,

i si paro atenció,

una concentrada alerta,

no sentiré

una profunda inspiració:

l'eco d'un missatge ?

Tot està compenetrat

i s'ha de descobrir...

Saber això,

seria bo per molts que es pensen

que les enveges es queden aquí

i no marxen d'aquest món...

Les ones reverberans

de les bombes que assolen

les tristes ciutats de la Terra,

travessen l'Univers

i no troben barreres galàctiques...

Manuel Luis Tatjé-2007