LA FLOR DE PRIMAVERA




La Flor de Primavera surt de la Terra
com fruit madurat d'una perfecta Obra alkímica,
entre el Sol, l'Aigua, la Terra i l'Aire,
i s'ofereix a l'home perquè admiri i en prengui,
si en sap i pot, exemple conscient...
L'aromàtica Flor que ara llueix i s'expandeix arreu,
del bell àmbit d'aquesta Estació de meravella,
s'acabarà també, dins el transcórrer cíclic,
inexorablement, marcant aquest procés natural.

Que bell però, haver aconseguit de reeixir
en aquest cicle vital. Haver nascut
a les inquietuds de la Vida, haver vivenciat
l'arrelament paulatí, lliure i sense opressions.
Haver sentit les fulles vestint el tendre tronc,
i haver coronat l'Obra amb unes poncelles que s'obriran
amb esplendor, sense tenir en compte l'efímer
de la seva existència, només per l'esclat solar
amb el fruit multicolor d'aquesta bellesa

que va directe al Cor, i és com un aliment suprem,
és com un Elixir de la Divinitat, car davant
d'aquesta especial contemplació hom visqui
el moment present sense rèmores de passat
o interrogadores temences de futur...
L'ara i aquí de la Rosa, això és el que val,
i tot el que ella diu, el Missatge de Transcendència,
allò que tu sents quan la veus, quan després la mires,
quan tot seguit l'observes, olorosa, , i quan el temps,

s'atura i deixa d'existir, i et fons en Ella,
en aquest univers inenarrable, fragment inqualificable,
de Cosmos: Ser i no Ser en Tot... Ser Vida
en un grau inefable, penetrat en l'eter molecular
que és, ha sigut i serà en tota forma,
qualsevulla que sigui el seu nivell de crital·lització,
de manifestació, d'Essència.
Oh, aquesta Flor de Primavera, quantes coses és,
que s'embruitarien només de ser racionalitzades, analitzades..!

Espurna infinita del Coneixement,
que les boires mentals, sovint, no deixen,
copsar a l'adormit humà de la Terra.
La Flor de Primavera, neix espontània, original,
transmissora dels Déus, de la Saviesa,
on la Humilitat i la Compassió,
emplenen de bellesa cada pètal lluminós
cada corol·la, cada pistil, cada calze,
i mostre el resultat de la beneïda llavor,

d'aquell granet de polsim còsmic,
que duia en el seu interior, tota aquesta
càrrega valiosíssima, incommensurable,
i que amb el meravellós connubi dels Quatre Elements,
inscrits per la Gran Llei,
ha arribat al benaurat i heroi destí.
Aquest tresor, de tan íntim valor,
serà guardat en l'Esperit dels sensibles,
pel bé de la Humanitat, de cor endurit i enlluernat

per les foteses virolades i hipnòtiques
de la il·lusió dels sentits...
Perquè la Primavera amb la seva Flor,
sempre és principi, començament de Vida,
nova oportunitat, després de la letàrgica
mort hivernal, renovada esperança:
Tota una Resurrecció per veure la Vida,
més enllà dels conceptes físics,
limitats, impermanents, fugissers,

inútils i enganyosos. Per descobrir
els Universos Dimensionals de la Realitat,
dels que l'home de la Terra n'és oriund
i hereu desmemoriat...
Agraeix a la Primavera,
la seva eterna fidelitat, el retorn,
presència, espill de la humana existència,
i Medita en Ella, penetra en el seu Sí,
com el fill es deixa, amorosament confiat

acotxar per llur mare que l'estima,
que sempre vetlla, i disposa't
a matar el Drac sense contemplacions,
deixa actuar el Cavaller Sant Jordi,
que portem a dins... Ella, l'Essència Divina,
engarjolada al fons del teu Cor,
serà, aleshores, la Guía Única,
que sempre hauries d'haver seguit.
La Flor de Primavera surt de la Terra...


Manuel Luis Tatjé