SI LA VIBRACIO CANVIA...

Si la vibració canvía

es transforma l'àmbit

i hom hi penetra;

el pensament que s'emet,

és clar, net i transparent

als ulls de tots:

No hi caben pensaments ofensius,

que tothom sap al mateix temps

i enterboliríen la vibració...

Si la vibració canvía

s'opera un progrés evolutiu

que no admet baixeses;

la nova vibració

fa més subtíls els processos,

i tot s'acosta més a la LLUM...

Si aquest canvi es produeix

és que es pot sostenir:

EL SUBJECTE ESTÀ PREPARAT...

Si la vibració canvía

totes les característiques ho fan,

i és, tanmateix, profund;

ja res és del mateix signe,

i la dualitat, si encara hi és,

posa a prova l'humà:

Tot serà més simple i subtíl,

proper al Resplandent,

A L'ENIGMÀTICA VERITAT...

Manuel Luis Tatjé

REALITAT...

REALITAT...

Realitat

de realitats:

què entela la Vida

i fa que tot siguin parts

que hom no veu

d'aquest intens miratge

del qual la perspectiva

ens han robat ?

Realitat

ficció o il·lusió:

La Vida.

Qui ha gosat alterar

el diví disseny ?

I que tots restin adormits

amb tan poca Consciència

de la llosa que ens xafa ?

Realitat

o holograma creat

malèvolament

per aturar de l'home

tot possible creixement

fent-li creure que és lliure

amo i senyor de si mateix:

quan tot li és programat..!

Realitat

misèria emmirallada

reflexa de somni:

l'home no reconeix res més

que el programa que processa

el seu prodigiós cervell

d'on surt l'aparent única

i sola evidencia de la Vida..!

Realitat

l'home lliure la crea

i l'experimenta...

Al nostre món

algú tria per nos

i l'ésser humà hipnotitzat

la creu pròpia i s'hi acostuma,

li te afecció i el mata.

manuel luis tatjé

DINS  TEU...

Els vertaders miracles

naixen dins teu,

i succeeixen

quan estimes

sens reserves

el Silenci del teu Esperit,

sense paraules

en ares del que anheles;

del Misteri que envolta

la Vida i la Mort...

Els vertaders miracles

naixen dins teu,

quan reses en quietud,

sens paraules

i els anhels volen

com aloses

al seu niu

travessant totes

les barreres del temps,

arribant a altres terres,

distints móns

que s'atrauen i compenetren

enllà del Cosmos

arreu de les Galàxies:

Germans de les Estrelles.

Els vertaders miracles

naixen dins teu,

així que no t'afanyis

en cercar a fora,

tot és ple de miratges

i tant sols

el pur i net

s'allotja en el teu COR:

Aquest és el Miracle

que s'obre contínuament..!

Domine Lucis, emei

DE LA FOSCA, ELS SOMNIS I LA CONSCIÈNCIA
La fosca és un vuit immens
on pots perdre la Consciència,
surant en espais sense límits,
on sembla que ningú et sent,
i a ningú li importa per res
la teva caiguda lliure i sense fi...

La fosca, clos el llum i el cap al coixí,
t'obre els seus braços terribles,
i desitges caure, potser, en una son
inconscient i sense angoixes,
que fongui aquesta sensació
d'indefensió que l'ego encomana...

I és en la son i el somni quan s'obren
tantes i tantes portes misterioses,
quant al punt de caure en aquest estat
que t'allunya del món material quotidià,
pots penetrar en els universos onírics,
on t'hi podràs -potser- despertar i viure,

o passejar-t'hi com sunàmbul inconscient,
condemnat a no recordar absolutament res
d'allò que vegis, sentis, toquis, aprenguis
o t'atregui, quan despertaràs -si despertes-,
al pla físic de la batalla diària, de la contesa
permanent, del fragor, dels dubtes i enveges...

I és que és premissa d'allò subconscient
que s'instal·la en la pròpia psique influent,
que hom no es deixi confiat plenament,
a la Consciència, que sempre ho mesura tot,
que sempre avisa a temps, averteix i atura,
fins i tot quan l'error ha estat ja consumat...

La Consciència, per ser Nord i Brúixola,
et fa pensar que et pren la llibertat,
com un rígid tutor bo i governant-te la Vida,
però ben mirat, només et recorda i t'alerta,
la resta la faràs tu, i només tu, i tu decidiràs
amb responsabilitat o sense, allò que et pertoca...

I és humà caure, malgrat tot, persistir
en l'error, i viure en el dolor i l'angoixa
permanents, -de vegades-, tot i sabent
què és la Consciència i el seu paper clau...
I, és clar, de vegades, també ignorant-ho,
volent-ho ignorar, i persistint en aquesta actitud...

De vegades, l'esvoranc de la fosca
és tant gran, malgrat tots els coneixements,
que vol xuclar-te igualment... Perquè la por
és tant enorme dins el Cor humà,
i li costa tant poc jugar amb el dubte i el temor,
que si no s'apel·la a la LLUM, et pots enfonsar...

Manuel Luis Tatjé

GAIA, HO AGITA TOT...


Ho agita tot
una força
quin ímpetu
emana
de l'Ànima del Món
i penetra
en els Cors inquiets
que respiren
l'Esperança Lluminosa
d'una Nova Vida...

GAIA, la Terra,
màgica i viva,
vol arribar
als seus fills,
vibrant
en octaves
de superació,
on la matèria
s'energitza
obrint tots els portals...

Ho agita tot
la Mare Terra,
cansada
que els seus fills
no la coneguin,
i vol que es tornin
agraïts
d'una vegada per totes.
amants de la Vida
com universal emblema...



Ho agita tot
el Món Terra
dels meus somnis,
com un cos vital
estirant-se al SOL
en una dansa
rúnica i harmònica,
que destil·la energia
pels seus fills,
imparable corrent...

Ho agita tot
la Terra Nostra,
àdhuc per aquells
que no s'hocreuen,
i no ho senten,
fent burla d'això:
sense saber-ho
han fet religió
de l'escepticisme,
i l'adoren encisats...

Ho agita tot

la Terra, per tots,

per aprendre de viure

sense malmetre-la,

sabent-la viva i mare

perque sigui respectada

com a nau que ens aixopluga

i aprofitada per generosa,

enfortint-la, vivificant-la,

estimant-la profundament...

Ho agita tot, GAIA,

i el meu Cor s'enlaira

a través de la música

quines ones reverberen

l'eter de muntanyes i valls

traduïnt-ho

tot en Llum,

multicolor i extasiant

de la que tots estem

màgicament elaborats...

Manuel Luis Tatjé

manueluistatje@hotmail.com

PROFUNDA PACIENCIA

Paciència és espera
però no desesperació,
és confiança neta
que surt de dins el cor...

Es coneixement que es fa,
en construcció lliure,
és viure cada segon del temps
amb la intensitat de l'esperança...

És paret de llum vibrant
d'un nou Temple de Saviesa,
és materia que deixa el dens
per endinsar-se en el secret...

Paciència és esperar sabent
reixir de la materialitat,
és com una purificació,
lenta, precisa, imparable...

No és enveja de conquerir o ser,
és fer-se mereixedor viu,
d'arribar a la gloriosa Porta
del propi Reial Ésser Intern...

Aquesta és la Paciència
que anhelo de tenir, pobre pelegrí
pels marges diversos de la Vida,
i vestit d'humilitat plena!

Aquesta és la Llum que espero
en la nit intensa i estrellada,
i en l'aurora màgica i daurada,
que porta la claredat d'un nou dia...

Manuel Luis Tatjé

L'AURA DELS ARBRES

De cada pi, la flama
d'una Aura en surt,
que s'eleva etèrica
vers l'alt espai nu...

El Bosc sencer, sembla
un gran incendi resplendent,
amb la claror que fan
les Flames totes juntes...

Més la Vida és,
d'aquest Regne Vegetal
esclatant i potent,
de les arrels a les copes...

I entrellaçant branques,
com braços ben oberts
en bella dansa ancestral
poderosa i màgica en secret palau...

De cada pi, de cada arbre,
la Flama d'una Aura en surt,
que s'eleva etèrica
vers l'alt espai nu...



Manuel Luis tatjé